(Nota aclarat\u00f2ria: La seg\u00fcent narraci\u00f3 va ser escrita el 6 de juny per un concurs literari que es va declarar desert per manca de participaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n
Mentre jo soc aqu\u00ed, davant el document en blanc, amb els ulls tancats, focalitzant la ment abstracta, observant els senders interns del meu discurs, destriant continguts i rumiant de quina manera comen\u00e7o la meva narraci\u00f3, al m\u00f3n exterior estan passant moltes coses de molta rellev\u00e0ncia. Poso pausa, obro els ulls i veig, per les finestres que s\u00f3n part del meu escenari habitual, com el nou dia ja s\u2019ha sacsejat la mandra. Sento amb complaen\u00e7a el refilet dels ocells, testimoni sonor de la vida que no s\u2019atura; tanmateix la dansa harmoniosa del seu vol expressa un dinamisme ser\u00e8. Veig les Gavarres coronades per un mantell de n\u00favols que matisen la llum i amb el seu moviment actuen com un d\u00edmer que modula la seva intensitat, l\u2019escenari ara s\u2019il\u00b7lumina, ara s\u2019apaivaga…<\/p>\n\n\n\n
Torno a tancar els ulls i puc distingir clarament dues realitats: la sonosfera creada pel cant dels ocells coexisteix amb el silenci interior, el qual t\u00e9 una dimensi\u00f3 enorme, quasi inexorable. Aquest silenci que conec tant b\u00e9, novament es converteix en una invitaci\u00f3 que em diu: vine a explorar el teu discurs. I s\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s exactament el que vull fer, m\u2019agrada fer-ho, \u00e9s un exercici que m\u2019aporta moltes coses, de les quals les m\u00e9s destacables s\u00f3n: molta calma, afinaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia perceptiva i fru\u00efci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
I doncs, aix\u00ed les coses, comen\u00e7o prudentment a estirar d\u2019un dels fils susceptibles de teixir el meu relat. Un relat que necess\u00e0riament enlla\u00e7a amb altres relats que he escrit darrerament. Rellegeixo el que he escrit des del principi i reutilitzo la frase: \u201cestan passant moltes coses de molta rellev\u00e0ncia\u201d. Estan passant moltes coses vol dir molt m\u00e9s del que es podria suposar. I dic aix\u00f2 perqu\u00e8 la capacitat perceptiva de la ment comuna \u00e9s molt limitada, i la primera i m\u00e9s gran limitaci\u00f3 \u00e9s que no sap que \u00e9s limitada. Aix\u00f2 vol dir exactament que moltes persones creuen que all\u00f2 que perceben \u00e9s la realitat \u00faltima, que no hi ha res m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 que perceben, i res m\u00e9s lluny de la veritat. La ment comuna s\u2019identifica amb all\u00f2 que veu, que pensa o que l\u2019indueixen a pensar, aix\u00f2 fa que la vida de moltes persones i llur experi\u00e8ncia s\u2019emmarqui dins la realitat circumscrita en el sistema establert, totalment regit pel control i per l\u2019ab\u00fas de poder, totalment despietat. Sistema actualment en fallida que inverteix molts i molts recursos, molts i molts diners, en crear versions alternatives a la realitat, versions fict\u00edcies, insospitadament intricades, tan meticulosament elaborades que resulten cre\u00efbles, en un intent desesperat per perllongar-se. Podria semblar que, donada la quantitat sorprenent de persones que entren dins d\u2019aquests par\u00e0metres, que tot sigui dit de passada, s\u00f3n majoria quantitativament parlant, la versi\u00f3 dels fets de la realitat actual, aquesta que ens venen el medis oficials, \u00e9s la realitat \u00faltima. I, novament, res m\u00e9s lluny de la veritat. Penso en una met\u00e0fora que va utilitzar Daniel Estulin en una confer\u00e8ncia, al\u00b7ludint al conte de la Caputxeta vermella, concretament a l\u2019escena quan el llop es disfressa d\u2019\u00e0via i es fica dins el seu llit i la Caputxeta li pregunta: Perqu\u00e8 tens les dents tan llargues i afilades? i el llop li respon: per menjar-te millor!.<\/p>\n\n\n\n
A la versi\u00f3 original escrita del conte de Charles Perrault de 1697, el llop es cruspeix a la il\u00b7lusa Caputxeta. Tot i que ella estava percebent alguna cosa estranya i incongruent, la Caputxeta no reacciona. Fi del conte. M\u00e9s tard, al 1812, els germans Grimm adapten la versi\u00f3 de Perrault i afegeixen la figura del ca\u00e7ador que amb unes tisores obra la panxa del llop i allibera a la Caputxeta i a la seva \u00e0via. El ca\u00e7ador d\u2019aquesta versi\u00f3 \u00e9s el gran salvador, perqu\u00e8 la Caputxeta tampoc reacciona i el llop tamb\u00e9 se la cruspeix. Despr\u00e9s s\u2019han escrit moltes versions diferents de la hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n
Tan sorprenent i incre\u00efble \u00e9s que la Caputxeta confongu\u00e9s al llop amb la seva \u00e0via, com incre\u00efble i sorprenen \u00e9s que tanta gent s\u2019hagi cregut la versi\u00f3 oficial de la pand\u00e8mia del coronavirus. Es pot dir sense inc\u00f3rrer en mentida que la realitat supera la ficci\u00f3. El llop ferotge representa l\u2019amena\u00e7a que per la societat constitueix l\u2019estat profund. A la pregunta \u201cper qu\u00e8 tens les dents tan llargues i afilades?\u201d, el llop respon sense embuts: \u201cper menjar-te millor!\u201d.<\/p>\n\n\n\n
En el conte de Perrault, el llop acaba d\u2019una revolada amb la Caputxeta vermella i amb tot el que ella representa: feminitat, innoc\u00e8ncia, bondat, afecte i tot el repertori dels aspectes del cor, associats amb el g\u00e8nere femen\u00ed. A la versi\u00f3 posterior dels germans Grimm entra en escena el ca\u00e7ador, que apareix com el salvador de la hist\u00f2ria. Tal com la feracitat del llop representa els aspectes del g\u00e8nere mascul\u00ed, no nom\u00e9s completament desconnectats dels aspectes del g\u00e8nere femen\u00ed, sin\u00f3 com depredadors i destructors dels mateixos, la figura del ca\u00e7ador podria estar representant els aspectes del g\u00e8nere mascul\u00ed balancejats i calibrats pels aspectes del g\u00e8nere femen\u00ed. Aix\u00f2 en s\u00ed mateix obre un possible fil discursiu que potser en una altra ocasi\u00f3 estirar\u00e9, per ara retornar\u00e9 a la q\u00fcesti\u00f3 de les m\u00faltiples realitats.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s aquest moment actual que estem vivint, una etapa absolutament fascinant de l\u2019evoluci\u00f3 humana. M\u00e9s enll\u00e0, molt m\u00e9s enll\u00e0, de la realitat fict\u00edcia que l\u2019estat profund ha aconseguit crear arreu del m\u00f3n -val a dir gr\u00e0cies a la des\u00eddia humana- hi ha una realitat espiritual que floreix amb for\u00e7a, i que si b\u00e9 no la protagonitza la majoria, si la protagonitza un nombre suficient de persones capdavanteres que, no nom\u00e9s estan prou despertes per percebre la falsedat dels fets, sin\u00f3 que tenen el coratge de denunciar-ho i anar a contracorrent. Una realitat molt m\u00e9s real que la suposada realitat de la pand\u00e8mia ocasionada per un virus, \u00e9s la por que els membres que integren l\u2019estat profund tenen al potencial espiritual de la humanitat que est\u00e0 despertant. Aquesta profund\u00edssima por que tenen les elits que constitueixen l\u2019estat profund -elits, que sigui dit de passada, viuen menyspreant completament els valors del cor, completament desconnectats de l\u2019aspecte de l\u2019Amor amb maj\u00fascules- sumada a una voracitat desmesurada, els ha portat des de fa molt de temps, a elaborar plans molt sofisticats i terror\u00edfics de manipulaci\u00f3 i depredaci\u00f3. Com que aquestes elits tenen la totalitat del domini econ\u00f2mic i la possessi\u00f3 majorit\u00e0ria de la riquesa material del m\u00f3n, cosa que han aconseguit justament valent-se d\u2019aquests plans sofisticats de manipulaci\u00f3, s\u00f3n efectivament els poders f\u00e0ctics, \u00e9s dir, s\u00f3n la veritable m\u00e0 que governa per darrera dels mateixos governs dels pa\u00efsos que, lamentablement, estan comprats. El pla que han seguit per apoderar-se de la riquesa del m\u00f3n es remunta molt lluny en el temps i va tant enrere que es perd en la mem\u00f2ria. Aix\u00f2 ha fet que la t\u00e8rbola intenci\u00f3 d\u2019aquestes persones mal\u00e8fiques hagi esquivat la nostra consci\u00e8ncia, doncs la humanitat ha viscut hist\u00f2ricament sotmesa a la depredaci\u00f3 i al sotmetiment (valgui la redund\u00e0ncia) fins al punt que aquestes condicions s\u2019han normalitzar a la ment humana, han aconseguit aix\u00ed escapolir-se de la nostra capacitat discriminat\u00f2ria. L\u2019aparent efectivitat d\u2019aquest pla es fonamenta doncs, entre altres coses, en la seva llarga i retrospectiva durada en el temps. Gradualment i lenta, la maquiav\u00e8l\u00b7lica ment de l\u2019estat profund ha segrestat la voluntats de la majoria de les persones, la seva immensa capacitat creativa, la seva capacitat per discernir i discriminar. Gradualment i lenta aquesta ment maquiav\u00e8l\u00b7lica ha creat innumerables relats ficticis de la realitat, que ens han venut de molt\u00edssimes maneres, aconseguint que una gran part de la humanitat s\u2019allunyi de la seves aspiracions reals i creant infinitat de necessitats fict\u00edcies de car\u00e0cter b\u00e0sicament material. En termes generals han aconseguit polaritzar cada vegada m\u00e9s la ment humana, allunyant-la de la seva integritat, de la capacitat de connectar-se, de la capacitat d\u2019integrar i transcendir. Per\u00f2 si b\u00e9 aix\u00f2 ha succe\u00eft de forma gen\u00e8rica i aparent, de forma no tan gen\u00e8rica i menys aparent, la Realitat en maj\u00fascules de la evoluci\u00f3 espiritual, no t\u00e9 aturada. Pot la foscor d\u2019una estan\u00e7a persistir quan s\u2019enc\u00e9n una simple espelma?<\/p>\n\n\n\n
A les ments despertes les volen aniquilar amb l\u2019ajuda de les noves tecnologies sota el pretext de la necessitat de control davant l\u2019amena\u00e7a del mal, ara representat per un simple virus, contra el qual trauran una perillosa vacuna. Volen frenar el despertar col\u00b7lectiu i s\u2019inventen guerres, problemes i crisis, creen virus i altres amenaces, i aquesta no \u00e9s la primera vegada que han creat suposades pand\u00e8mies per tal d\u2019inculcar la por i fer-nos encara m\u00e9s manipulables. Les veritables pand\u00e8mies del m\u00f3n s\u00f3n la por, l\u2019avar\u00edcia i la ceguesa. Les persones m\u00e9s cegues del m\u00f3n s\u00f3n aquelles que no volen mirar perqu\u00e8 no volen veure, per la ra\u00f3 que sigui.<\/p>\n\n\n\n
En una versi\u00f3 del conte de la Caputxeta que m\u2019acabo d\u2019inventar, un dia de primavera, pocs dies despr\u00e9s que el ca\u00e7ador obr\u00eds la panxa del llop i alliber\u00e9s a la Caputxeta i a l\u2019\u00e0via, assentades a la fresca i gaudint d\u2019un suculent berenar d\u2019aquells que sovint preparava l\u2019\u00e0via, ambdues parlaven abastament i profunda del que havia succe\u00eft. L\u2019\u00e0via li va dir a la Caputxeta: filla meva, a mi el llop em va enganyar suavitzant la seva veu darrera la porta, i tan bon punt li vaig dir que la porta era oberta va entrar esperitat, es va abalan\u00e7ar sobre mi sense que jo pogu\u00e9s fugir o pogu\u00e9s defensar-me i em va engolir. S\u00ed, vaig ser enganyada pel llop, es va valer de la meva feblesa de salut i de la meva feblesa auditiva. A tu tamb\u00e9 et va enganyar, per\u00f2 a tu et va enganyar de valent, es diria quasi que et va hipnotitzar, doncs tot i que estaves davant seu, veient clarament la seva fesomia animal, les seves orelles, els seus ulls \u00e0vids, les seves dents afilades i les seves enormes urpes, tu no vas reaccionar, com aquell qui diu, no vas oposar resist\u00e8ncia a la seva queixalada mortal. Qu\u00e8 et va passar filla meva? La Caputxeta va quedar en blanc davant la pregunta que li acabava de fer la seva \u00e0via, sobtada per la seva ignor\u00e0ncia comen\u00e7\u00e0 a reflexionar… Em sembla que la por em va paralitzar, va dir la Caputxeta despr\u00e9s d\u2019una bona estona de silenci…<\/p>\n\n\n\n
Quina bona resposta! Quina bona reflexi\u00f3 la de la Caputxeta! \u00c9s m\u00e9s que probable que aquesta descoberta marqu\u00e9s un punt d\u2019inflexi\u00f3 a la vida de la Caputxeta, ho confesso, ho s\u00e9 per experi\u00e8ncia!<\/p>\n\n\n\n
Les persones s\u00e0vies saben que all\u00f2 que perceben \u00e9s nom\u00e9s una petita part de la realitat. En canvi, les persones ignorants es creuen en possessi\u00f3 de la veritat. Les persones s\u00e0vies s\u00f3n fidels a la seva natura humana i mantenen el cor obert i la ment oberta, doncs, conscients que la realitat \u00e9s molt m\u00e9s gran del que poden percebre, saben que si romanen obertes, la seva consci\u00e8ncia es podr\u00e0 expandir i s\u2019expandir\u00e0. En canvi, les persones ignorants es congelen cada dia m\u00e9s en la seva prepot\u00e8ncia i desenvolupen la competitivitat i l\u2019avidesa per posseir, aspiracions que substitueixen burdament les aspiracions naturals de l\u2019amor.<\/p>\n\n\n\n
La ment corrent s\u2019empassa sense q\u00fcestionament les versions oficials dels fets. La ment desperta \u00e9s capa\u00e7 de percebre la falsedat de les versions oficials dels fets. La paradoxa aparent \u00e9s que la realitat t\u00e9 infinitat de versions i que cada versi\u00f3 encaixa de manera exacta amb la qualitat perceptiva de la persona que l\u2019observa. Dit d\u2019una altra manera, la persona que observa determina la realitat observada. En aquest fet, que va constatar la f\u00edsica qu\u00e0ntica al segle passat, radica el poder creatiu de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. La realitat no \u00e9s una circumst\u00e0ncia atzarosa i predeterminada. Cada persona d\u2019aquest m\u00f3n \u00e9s responsable directe de la seva circumst\u00e0ncia de vida, doncs aquesta s\u2019est\u00e0 creant a partir de la percepci\u00f3 que la persona t\u00e9 de la mateixa. \u00c9s un aparent galimaties, per\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s aparent, aquest galimaties!<\/p>\n\n\n\n
Tornant a l\u2019escena del berenar del conte de la Caputxeta, quan ja portaven una bona estona a la fresca i ja s\u2019havien cruspit tot el berenar, l\u2019\u00e0via es va aixecar amb una mica de dificultat i es va acostar a la Caputxeta. Agafant dol\u00e7ament el seu cap i acaronant-li els cabell li va dir: estimada nina, aquesta descoberta que acabes de fer \u00e9s molt valuosa. Saps que la pr\u00e0ctica d\u2019observar-se atentament i de forma sostinguda \u00e9s imprescindible pel creixement espiritual i l\u2019expansi\u00f3 de la nostra consci\u00e8ncia? \u00c9s important\u00edssim que aprenguis a fer-ho. Saber qu\u00e8 ens est\u00e0 passant en primera persona, qui som, qu\u00e8 sentim, qu\u00e8 pensem, \u00e9s imprescindible per poder con\u00e8ixer el m\u00f3n i la realitat en la que vivim. Si som unes gran desconegudes per nosaltres mateixes, de quina manera podr\u00edem arribar a con\u00e8ixer el m\u00f3n exterior? Ostres \u00e0via, aix\u00f2 que dius t\u00e9 molt de sentit, emper\u00f2 em sembla molt dif\u00edcil, \u00e0via! va exclamar la Caputxeta. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de pr\u00e0ctica, filla meva, respongu\u00e9 l\u2019\u00e0via que s\u2019havia assegut m\u00e9s a prop de la Caputxeta, \u00e9s la pr\u00e0ctica de la pres\u00e8ncia conscient. Si tu no est\u00e0s amb tu mateixa, amb qui est\u00e0s? Si tu no t\u2019acceptes a tu mateixa, qui t\u2019acceptar\u00e0? Em sembla que ja entenc el sentit de la teva pregunta ret\u00f2rica, va dir la Caputxeta amb positura cavil\u00b7losa. I mirant al ulls a la seva \u00e0via, continu\u00e0: \u00c0via, aquestes coses s\u00f3n molt importants, no entenc perqu\u00e8 mai ning\u00fa me les havia dit… S\u00ed filla, tens tota la ra\u00f3, una cosa tan b\u00e0sica i fonamental com aquesta, s\u2019hauria d\u2019ensenyar des de la infantesa, per\u00f2 filla, la majoria de les persones d\u2019aquest planeta encara dormen, per aix\u00f2 aquestes coses tan importants no s\u2019expliquen.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s d\u2019una estona de silenci, l\u2019\u00e0via prossegu\u00ed: no obstant, Caputxeta, s\u2019acosta el moment del gran despertar, el dia que la gent obrir\u00e0 els seus ulls espirituals… i la futilesa d\u2019aquest m\u00f3n material quedar\u00e0 exposada, aquest ser\u00e0 un primer pas… Qu\u00e8 vols dir, \u00e0via? Ara s\u00ed que la Caputxeta s\u2019havia quedat esparverada! \u00c9s que no \u00e9s bo el m\u00f3n material? En realitat, Caputxeta, no hi ha cap problema amb el m\u00f3n material en s\u00ed, el m\u00f3n f\u00edsic, \u00e9s una dimensi\u00f3 de la realitat de freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s densa, un camp fabul\u00f3s d\u2019experimentaci\u00f3 per a la expansi\u00f3 de la consci\u00e8ncia, un pl\u00e0nol de la realitat en el qual es plasma all\u00f2 que est\u00e0 a la consci\u00e8ncia de qui l\u2019habita, respongu\u00e9 l\u2019\u00e0via. La Caputxeta inquir\u00ed: vols dir que el m\u00f3n material \u00e9s com una pantalla on es projecte la pel\u00b7l\u00edcula que est\u00e0 gravada i programada? La pantalla equivaldria a la realitat i el programa i la mem\u00f2ria serien equiparables amb el funcionament de la ment? Exactament, va respondre l\u2019\u00e0via, \u00e9s molt bona aquesta analogia! La q\u00fcesti\u00f3 de tot aix\u00f2 \u00e9s que problema de la realitat del m\u00f3n est\u00e0 en la concepci\u00f3 mental limitada i distorsionada que les persones tenen de la seva vida, de les relacions i de la vida del planeta. La humanitat, en la seva ceguesa, ha perm\u00e8s que unes poques persones sense connexi\u00f3 amb l\u2019\u00e0nima, fredes, mesquines i miserioses, s\u2019hagin apoderat de la ment col\u00b7lectiva mitjan\u00e7ant sofisticades t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3 de masses, i d\u2019aquesta manera, han parasitat l\u2019economia del m\u00f3n i han usurpat la riquesa material. La Caputxeta mirava a l\u2019\u00e0via atentament i amb molt d\u2019inter\u00e8s, amb els ulls cada vegada m\u00e9s oberts. \u00c0via, com han pogut fer-ho aix\u00f2? Buf, Caputxeta! \u00c9s molt incre\u00efble, ho s\u00e9, per\u00f2 \u00e9s tan cert com que nosaltres dues som aqu\u00ed assentades, va dir l\u2019\u00e0via dol\u00e7ament. Aquestes persones tenen una ment poderosa i maquiav\u00e8l\u00b7lica, s\u00f3n intel\u00b7ligents, emper\u00f2 la seva ment est\u00e0 desconnectada del cor. Per alguna ra\u00f3 que se m\u2019escapa, prossegu\u00ed l\u2019\u00e0via, no poden recon\u00e8ixer la grandesa de la seva Divinitat Interior, la bellesa de l\u2019Origen com\u00fa d\u2019Amor dels \u00e9ssers humans, la veritable i inexhaurible Font Universal de tot i de tota abund\u00e0ncia… va dir l\u2019\u00e0via en un to una mica pesar\u00f3s. Desconnectats de la Font i posse\u00efts per aquesta avidesa insaciable, tenen una necessitat patol\u00f2gica i compulsiva de domini i acaparament. Estimada, prossegu\u00ed l\u2019\u00e0via en veure l\u2019expressi\u00f3 amo\u00efnada de la Caputxeta, sembla molt descoratjador, ho s\u00e9, per\u00f2 filla meva, tu, que ets una expressi\u00f3 viva de l\u2019amor, si tenques els ulls, pots sentir la for\u00e7a i la calidesa que batega silenciosament al teu interior? S\u00e9 que ets capa\u00e7 de recon\u00e8ixer que aquest gran silenci sense paraules \u00e9s el temple de la teva exist\u00e8ncia espiritual, la Divinitat que viu i batega en tu, igual que batega en mi i en tota vida. S\u00ed \u00e0via, \u00e9s veritat aix\u00f2, moltes vegades em recullo dins aquest espai interior de pau que em fa sentir viva i segura, \u00e9s com si no hi hagu\u00e9s temps, dins d\u2019aquest espai… la Caputxeta tanc\u00e0 els ulls i rest\u00e0 una estona en quietud i silenci. Una bonica papallona groga que voleiava pels voltants es diposit\u00e0 al dors de la m\u00e0 esquerra de la Caputxeta, aix\u00f2 va fer que la Caputxeta obr\u00eds els ulls i que la seva expressi\u00f3 facial s\u2019encengu\u00e9s amb un gran somriure! Mira \u00e0via, tinc una papallona a la m\u00e0! digu\u00e9 alegrement la Caputxeta, s\u00ed bonica, ho s\u00e9, aquesta papallona fa estona que voleia al teu voltant, que s\u2019hagi parat a la teva m\u00e0 \u00e9s un s\u00edmbol bell i discret d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3, digu\u00e9 l\u2019\u00e0via.<\/p>\n\n\n\n
\u00c0via, inquir\u00ed una estona despr\u00e9s la Caputxeta que havia tornat a la seva reflexi\u00f3: llavors, quan a la ment i a l\u2019emoci\u00f3 de les persones hi ha bellesa i amor, aquest bellesa es reflexa a la realitat f\u00edsica, funciona com un mirall en el qual el que hi ha a l\u2019interior es reflexa a l\u2019exterior, oi \u00e0via? Exactament, Caputxeta, ho has ent\u00e8s perfectament, digu\u00e9 l\u2019\u00e0via. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important con\u00e8ixer exhaustivament el nostre interior, quan aprenem a observar-nos i anem integrant a la consci\u00e8ncia tot all\u00f2 que descobrim, la nostra realitat interior es va harmonitzant i la nostra capacitat perceptiva es va afinant cada vegada m\u00e9s!… \u00c9s una feina que demana comprom\u00eds i que en algun moment de l\u2019exist\u00e8ncia personal, s\u2019ha de tornar una prioritat… Saps qu\u00e8 passa Caputxeta? mentre no ens comprometem amb amor i amplitud amb el coneixement del funcionament de la nostra ment, els nostres pensaments i les nostres creences subconscients seran el reflex de l\u2019energia mental dominant, que ara per ara, no \u00e9s harmoniosa, que diguem, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, la nostra emocionalitat es veur\u00e0 enterbolida i condicionada… \u00c9s imprescindible que ens erigim capitanes supremes del nostre vaixell! Aix\u00f2 possibilitar\u00e0 el salt qu\u00e0ntic que la humanitat \u00e9s a punt per donar! S\u00ed \u00e0via, \u00e9s veritat! digu\u00e9 emocionada la Caputxeta. T\u2019estimo molt \u00e0via i m\u2019agrada molt que m\u2019expliquis aquestes coses… Jo tamb\u00e9 t\u2019estimo, bonica, va dir l\u2019\u00e0via amb la mirada dol\u00e7a. I es va fer un silenci joi\u00f3s entre les dues…<\/p>\n\n\n\n
L\u2019\u00e0via i la Caputxeta, despr\u00e9s d\u2019haver sobreviscut a l\u2019empresonament momentani a la panxa del llop, van ressorgir m\u00e9s l\u00facides i agra\u00efdes. La foscor i la humitat de la pres\u00f3 lupulosa va augmentar en elles l\u2019anhel de vida i de llibertat i va elevar la seva gratitud a les altes cotes de l\u2019Amor Universal i de la Comuni\u00f3 Espiritual. L\u2019\u00e0via, que era una dona s\u00e0via i experimentada, ja havia passat per moltes situacions de crisi i de risc a la seva vida, i sabia per experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, que les experi\u00e8ncies m\u00e9s fosques i dif\u00edcils s\u00f3n les que atresoren m\u00e9s potencial de creixement. Per la Caputxeta, aquella topada cr\u00edtica amb la foscor va ser la primera y la darrera de la seva vida. La Caputxeta, tot i que era encara molt jove, va poder recon\u00e8ixer clarament que all\u00f2 tan aparentment terrible li havia servit per despertar de la inconsci\u00e8ncia. L\u2019avia sabia que la era de la foscor tenia els seus dies comptats, sabia que una nova etapa d\u2019experimentaci\u00f3 fonamentada en l\u2019Amor estava apunt de n\u00e9ixer, sabia del cert que la humanitat es trobava a esportes d\u2019aquesta iniciaci\u00f3 tan anhelada pels cors del \u00e9ssers humans de bona voluntat.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019\u00e0via de la Caputxeta va saltar de la l\u00ednia temporal d\u2019una versi\u00f3 del conte per encarnar al present de qui ara escriu. D\u2019aqu\u00ed, aquest \u00e9sser, que ja no personatge, que ja no s\u2019identifica com l\u2019\u00e0via de la Caputxeta, salta a la l\u00ednia temporal de la persona que llegeix en temps sempre present. El present \u00e9s etern i l\u2019eternitat no es pot empresonar. \u00c9s per aix\u00f2 que estic segura i confiada, com ho est\u00e0 tota consci\u00e8ncia afiliada a l\u2019eternitat. Cap poder archipoder\u00f3s, ni que fos posse\u00efdor de tota la riquesa material de la Terra, podria mai dels mais empresonar la llibertat. Aix\u00ed que, amigues i amics, germanes i germans, filles i fills, mares i pares, \u00e0vies i avis, estimades i estimats, erigiu-vos lliures. Aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer des de la c\u00e0lida benauran\u00e7a del nostre Cor. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
(Nota aclarat\u00f2ria: La seg\u00fcent narraci\u00f3 va ser escrita el 6 de juny per un concurs literari que es va declarar desert per manca de participaci\u00f3). Mentre jo soc aqu\u00ed, davant el document en blanc, amb els ulls tancats, focalitzant la ment abstracta, observant els senders interns del meu discurs, destriant continguts i rumiant […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":773,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/789"}],"collection":[{"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=789"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/789\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":791,"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/789\/revisions\/791"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/773"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=789"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=789"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agniyoga.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}